L’escola que volem.

Hi ha moments que els centres educatius han de plantejar quina és l’escola que volem. La Xarxa de Competències Bàsiques ha plantejat una sèrie d’aspectes a tenir en compte en els moments de reflexió pedagògica actual que són imprescindibiles en qualsevol projecte educatiu. La mirada a l’infant és un d’aquests aspectes.

L’escola que volem, repte i oportunitat vers la mirada cap als infants.

Hem de parlar del paper de l’alumnat a l’escola. Els i les nenes han de sentir que formen part d’un col·lectiu on són escoltats, respectats, motivats i acompanyats en el seu procés d’aprenentatge. Tenen el dret de gaudir d’uns aprenentatges motivadors, capacitadors, contextualitzats i integrats.

Alhora, l’aprenentatge entre iguals ha d’esdevenir la metodologia bàsica de treball per aprendre de i amb els altres. La inclusió de totes les persones en espais ordinaris és ja una exigència de la societat, i cap centre pot mirar un infant des de la mirada de la ja clàssica “educació especial”, la qual ens ha portat a una societat de cures però no de drets.

La millora en l’autonomia de la capacitat d’aprenentatge, en la iniciativa personal i en l’adquisició de competències digitals comportarà l’excel·lència de la mirada cap a l’alumnat. Només amb propostes didàctiques realment transversals l’alumnat adquirirà competències d’aprendre a aprendre i d’autoorganització que el portin a millores personals quantificables.

No podem deixar de banda el fet de l’avaluació com a procés de reflexió i millora constant. És l’eina clau de qualsevol centre per tal de fomentar processos d’aprenentatge. L’avaluació ha d’esdevenir el motor de canvi en un procés d’ensenyament aprenentatge que vol passar de la pura transmissió a la significativitat real.

Altres aspectes.

Els centres capaços d’aprendre, de formar part de xarxes de centres, d’obrir-se a l’entorn, de fer partícips a les famílies dels seus projectes, … són centres d’alta excel·lència educativa.

Leave Comment