Funcions de l’avaluació

Històricament quan hem parlat de les funcions de l’avaluació ens hem cenyit a la qualificació. És la funció que serveix per certificar o acreditar un aprenentatge. Però ha de ser aquesta la funció de l’avaluació a l’escola o a l’institut? És això el què la societat espera de nosaltres, educadores i educadors? És el què volen i necessiten els infants?

Funcions de l’avaluació: mitjà per regular els aprenentatges.

Segons els currículums d’educació infantil, primària i secundària actuals l’avaluació té com a funció la identificació dels encerts, de les dificultats i dels errors, per tal de facilitar la reflexió en el procés d’aprenentatge de l’infant. A més, també indiquen que l’avaluació ha de comportar la reflexió de la tasca docent.

En primer lloc, doncs, plantejar una activitat educativa en la qual l’expectativa del docent és que tothom ho faci bé a la primera vol dir errar de ben segur. Una tasca que tothom fa bé a la primera implica el no aprenentatge, obvi. És en base a l’error què la persona reflexiona, raona i millora. Aquest procés inclou l’avaluació, que engloba alhora processos d’autoavaluació, de coavaluació i d’avaluació formativa i formadora.

Per avaluar amb l’objectiu de regular els aprenentatges calen tres aspectes clau: la recollida de dades, l’anàlisi i la presa de decisions. Cal doncs, dotar d’espais i temps per reflexionar entorn aquests aspectes, atès que sense el previ no s’entén el posterior.

En tot cas, caldrà diferenciar de l’avaluació formativa quan les decisions finals les pren el o la docent, mentre que l’avaluació formadora implica la presa de decisions per part de l’infant.

En aquest procés l’avaluació té la funció clau de regular l’aprenentatge, de marcar reptes, de reflexionar, d’aprendre, d’esdevenir significatiu, durador i competencial.

Funcions de l’avaluació: mitjà per comprovar què s’ha après.

Aquesta darrera funció té molta bibliografia. En aquest cas només aclarir que no hem d’anar a parar sempre a l’examen escrit com a eina única i exclusiva per acreditar un aprenentatge, oimès si pensem que els aprenentatges han de ser transferibles.

Eines com les rúbriques, les bases d’orientació, les carpetes d’aprenentatge, els diaris de classe, la conversa… són igual o més vàlides que el típic examen en format paper.

Conclusions.

Si creiem en un model educatiu que tendeix a la individualització dels aprenentatges, partint de cadascun dels infants que tenim al davant, només amb un canvi en la visió de l’avaluació aconseguirem una millora en l’atenció d’aquests nens i nenes.

Leave Comment