Addicció al mòbil i escola telemàtica, un contrasentit.

L’addicció al mòbil és cada cop més present entre els infants i adolescentes de la nostra societat. Sense voler entrar a l’ús que en fem les persones adultes (podríem escriure uns quants articles sobre el bon ús de les tecnologies a la taula, als espais de conversa, a les terrasses, al transport públic…), sí volem fer una reflexió sobre la repercussió de la implementació de sistemes telemàtics de classe.

Hem acabat promovent l’addicció al mòbil?

En primer lloc indicar que quan ens referem a l’addicció al mòbil no estem fent referència només a l’aparell telefònic, sinó a qualsevol tipus d’enginy tecnològic que permet la connectivitat entre persones (tauletes, portàtils, ordinadors de sobretaula…).

No entenc per què no puc jugar 6h a la PS4 però sí puc estar 6h davant l’ordinador fent classes.

Adolsescent.

No fa gaire un adolescent em comentava que no entenia per què jugar 6h a la PS4 no era bo, però fer classe 6h davant d’una pantalla sí. I em va fer pensar. Estem promovent l’addicció a les pantalles?

Cada cop existeixen més estudis que promouen la limitació de l’accés a les noves tecnologies dels infants, especialment pels més petits. Fins i tot era notícia que gurús de la tecnologia del món anglosaxó escolaritzaven als seus fills i filles en centres on la tecnologia no era present fins als 12 anys. Així doncs, quin model d’escola hem impulsat?

Conseqüències de les tecnologies en els infants.

Els estudis demostren que l’accés als dispositius tecnològics per part dels infants de manera no controlada o contínua (perquè potser sí que ho estan, de controlats, però no tenen límit de temps) comporta una sèrie de conseqüències en les persones:

· Manca de capacitat de concentració.

· Pèrdua de la motivació envers aprenentatges com la lectura o l’escriptura (per l’esforç que suposen).

· Sobreestimulació i tendència a la hiperactivitat.

· Manca d’habilitats socials.

· Interrupció dels processos de son i vigília.

· Manca de rutines (hora de llevar-se, hora d’anar a dormir).

L’escola en l’estat de confinament.

Què ha fet el sistema educatiu català durant el confinamen respecte les noves tecnologies? Òbviament, promocionar-les fins a l’infinit. Correus, whatsapp, videotrucades, activitats online, retorns en formats de vídeos i fotografies… I quin preu té tot plegat?

Alguns nens i nenes tenen uns progenitores que controlen el temps d’accés a les noves tecnologies i vetllen no només pel temps, sinó per la qualitat de l’accés. Així, procuren pantalles grans, un espai amb llum natural i adequat a l’edat, unes eines preparades pels infants… però malauradament no tothom té el mateix accés a les TIC. Així, els més vulnerables han acabat llegint i treballant en mòbils amb pantalles petites, poc adequades per una lectura comprensiva, i amb el sobrecost de la pèrdua de visió que pot comportar. Com sempre, els més vulnerables tornen a patir la desigualtat.

L’escola, i el sistema educatiu en general, torna a plantejar una proposta educativa on l’equitat es perd com a objectiu, i òbviament els més malparats tornen a ser els infants pobres.

Què podríem haver fet?

La incertesa té aquest preu, i era imprevisible dos dies abans que els centres educatius acabarien tancats fins final de curs. Què podríem haver fet? No ho sé. Però sí sé què podem fer a partir d’ara.

Sabem que aquesta situació es pot tornar a donar, i que la bretxa digital és la punta d’un iceberg que és la bretxa social. Lluitar per mesures contra la pobresa infantil, a favor de l’alfabetització i l’alfabetització digital (que són dues branques d’un mateix arbre), per l’aposata decidida de més recursos (humans, materials, econòmics…) als entorns més desafavorits, i un pas endavant a favor de l’equitat educativa provocarà que aquesta situació sigui cada cop més petita.

L’escola no ha de promoure l’addicció al mòbil. L’escola ha de ser l’espai on els infants creixin i es desenvolupin adquirint les capacitats i competències que li permetin ser una persona crítica i autònoma. Tenint un infant enganxat 6h a una pantalla resolent propostes educatives difícilment estem treballant en aquest objectiu.

Pensem-hi tots plegats.

Leave Comment