La por a l’exterior després del COVID-19

La por a l’exterior després del COVID-19 pot ser una de les reaccions que nens i nenes tinguin. Porten molts dies escoltant informació sobre el COVID-19 i aquest fet pot provocar que alguns infants tinguin aquesta reacció. Què s’imaginen, com s’ho imaginen…

Primer de tot posaré en situació per entendre de què estem parlant. Un cas proper d’un nen de cinc anys em preguntava si podia aixafar amb el seu peu el virus si el veia. Entenem què vol dir, doncs, la manca d’informació per un nen? Sumem a això que hauran escoltat la paraula mort, mal de pit, respiracions difícils, hauran vist als familiars propers amb mascaretes, guants, exigir-los que es rentin les mans, que poden parlar amb els familiars propers però no tocar-los, ni abraçar-los, ni fer-los un petó…

Com acompanyem, des de l’escola, tota aquesta situació?

1r pas: informació.

Fent una petita cerca per internet trobarem un munt de recursos que expliquen, pensant en els infants, què és el COVID-19. Si no partim de la informació, difícilment els podrem acompanyar en aquesta situació. Algunes recomanacions passarien per contes infantils on s’exposa la situació actual, així com el programa InfoK, que li va fer un reportatge prou interessant.

Un cop els infants estiguin informats els vindran moltes preguntes. I si no venen, els adults sí que en tenim de preguntes (hores d’ara no sabem quan sortirem, de quina manera ens relacionarem, …). Si tenen preguntes, bo. I si no tenen preguntes, l’adult pot servir de model per plantejar-les.

2n pas: resolem dubtes.

Un infant que no verbalitza dubtes no vol dir que no els tiguin, simplement pot ser que no té les paraules per expresar-los o bé no és capaç de fer-ho per manca d’hàbit o de confiança. Per això és important que, si no surten dubtes, l’adult faci de model.

Alguns dels dubtes plantejats es podran resoldre buscant més informació, i d’altres es resoldran amb la resposta de “no ho sabem”. Transmetre tranquil·litat i empatia davant una pregunta que hores d’ara no té resposta és especialment important. Si en aquest moment transmetem por o inquietud, l’infant assimilarà l’emoció de por o ansietat a la situació de “no resposta”. A molts fets no tenim resposta i no tots els vivim amb por o neguit. Aquí, de nou, el model de l’adult torna a ser especialment rellevant.

3r pas: què puc fer jo?

Tenim la informació de què és el COVID-19 i hem resolt els possibles dubtes que s’hagin pogut ocasionar. Però encara no hem ajudat a la sensació de por o neguit que té l’infant a sortir de casa, només l’estem empoderant.

Ara arriba el moment de sortir i se’ns pot donar el cas que es negui. Què hem de fer? Òbviament, per poc que poguem, mai forçar-lo a fer res que no vulgui per pròpia voluntat. Ajudem-lo a posar mesures protectores (mascaretes, guants, rentar-nos les mans, mesures de distància…). En casos es pot valorar l’opció de repassar una per una les pautes que la pròpia Generalitat a través dels canals informatius de Salut ha posat a disposició de la ciutadania, amb uns gràfics molt entenedors. De nou, la informació com a eina clau. I si tornen a sortir dubtes, els resolem des de la tranquil·litat.

Potser paga la pena sortir poc temps i bé que no pas molt temps i malament. El fet que ara gaudim d’una hora de passeig no vol dir ni molt menys que tothom hagi de sortir obligatòriament 60′ al carrer. Acompanyem-lo en la nova situació, en les seves sensacions, entenem-lo i fem-li companyia i empatia. Mica en mica l’assimilarà, potser sortiran nous dubtes que caldrà anar resolent.

Paciència, escolta activa per part de l’adult, empatia i model.

Altres casos.

Ens podem trobar el cas d’un infant que hagi tingut una pèrdua. Us recomanem la lectura del següent article.

Leave Comment