Escoles i conciliació familiar.

Actualment és tema de debat el retorn a les escoles per la necessitat de conciliació familiar. És aquest el paper que juguen els centres educatius? Quina demanda hi ha de la societat cap a les llars d’infants, escoles i instituts?

Escoles: espais de cohesió social.

Un dels objectius prioritaris de les escoles (i de la resta de centres educatius que atenen infants entre 0 i 16 any) és la seva socialització. El fet de trobar-se en un espai on hi ha els seus iguals i sense els referents familiars els obliga a buscar la relació social com a estratègia de desenvolupament. De ben petits, a les llars d’infants, es treballa per uns infants autònoms, capaços d’expressar-se i de manifestar els seus interessos, alhora que respectin les manifestacions i els interessos dels altres. Aquest camí, iniciat de ben petits, continuarà al llarg de les etapes educatives.

Escoles i instituts tenen l’obligació legal de treballar a favor de la cohesió social. I això no s’aconsegueix només amb uns bons resultats acadèmics en les diferents àrees. Aquest objectiu es treballa a partir de la cohesió de grups classe, de les relacions socials, del contacte, del diàleg, de la conversa, de dinàmiques de cohesió, de l’aprenentatge cooperatiu, de la inclusió de tot l’alumnat, de la inclusió de famílies i agents externs a la vida real dels centres…

Escoles: espais d’aprenentatge.

Les escoles i els instituts, juntament amb les llars d’infants, esdevenen espais d’aprenentatge justament pel seu component social. És entre tots que l’aprenentatge individual esdevé significatiu. Els reptes del grup esdevenen reptes propis, i la millora d’un provoca millora col·lectiva.

L’escola té el repte que tots i cadascun dels infants atesos assoleixin el màxim de les seves capacitats, treballant de manera competencial i significativa. Per fer-ho és imprescindible partir d’espais socialitzadors, d’espais d’aprenentatge entre iguals i on les relacions humanes esdevinguin peça clau en l’aprenentatge.

Escoles i conciliació familiar.

Poca gent té un horari laboral que li permeti treballar dins l’horari lectiu dels infants. Entenent que el marc habitual és entre les 9 i les 16:30, poques feines et permeten entrar a partir de les 9h i sortir abans de les 16:30h. Les famílies, normalment, s’organitzen perquè entre uns i altres puguin atendre els infants en les hores en què no hi ha temps lectiu.

A tot això, sumem l’organització familiar que suposa haver d’anar a extraescolars d’anglès, futbol, música, atletisme, art i pintura, mindfulness, natació i moltes altres. En aquestes situacions avis, tiets, cosins, germans, veïns…tothom aporta la seva part per a un engranatge sovint complicat.

És doncs, funció dels centres educatius, oferir un espai de conciliació familiar? M’agradaria traslladar personalment aquesta pregunta a mossos d’esquadra, metges, infermers, jutges, policia local, cambrers…i tantes feines que tenen horaris completament desmarxats de les escoles. Òbviament la resposta és no.

I què fem, doncs, amb els nens i nenes mentre treballem?

Si tenim clar que la funció escolar no és en cap cas la d’aparcar els nens i nenes mentre els grans treballen, he de ser capaços com a societat de buscar mecanismes de conciliació familiar que vagin molt més enllà de l’àmbit educatiu.

En primer lloc comença a ser hora de reivindicar permisos de paternitat i maternitat molt més equitatius i comprensiles amb les necessitats dels infants. Reclamar 2 anys d’acompanyament als nostres fills i filles en els primers anys de vida o adopció no és més que entendre que la societat ha de posar de la seva part si volem mantenir una civilització on ser pare o mare no penalitzi a ningú.

Pels infants més enllà de dos anys l’escola ha de cobrir la necessitat de socialització i aprenentatge, però no la d’aparcar els infants. Per això el món empresarial i molt especialment el món del comerç i l’oci, han d’adaptar els seus horaris a aquestes necessitats. No s’entén botigues obertes a les 22h de la nit, o comerços de botigues completament buits amb l’aire acondicionat o la calefacció a tort i dret mentre estan buides. Poques hores i bon servei.

És feina de tothom repensar la societat, i buscar la conciliació familiar amb la necessitat de treball, sense penalitzacions individuals i contemplant mesures que vagin més enllà de tenir els nens i nenes aparcats dels adults.

Escoles i conciliació familiar no han d’anar vinculades. Aquesta necessitat va molt més enllà de l’àmbit educatiu.

Des dels centres educatius haurem de preveure l’acollida dels infants i la por que aquests podran tenir a l’exterior.

Leave Comment