Comiat online de 6è o 4t ESO

Es pot fer un comiat online de 6è o 4t ESO? És aquesta la manera de fer-ho? Què preveu la normativa actual?

Comiat online a final d’etapa.

La situació actual de confinament i diferents fases de desescalada del mateix ens ha portat als centres educatius a pensar la millor manera d’acomiadar-nos de famílies i infants que el curs vinent previsiblement no estaran al nostre centre.

Les etapes educatives tenen inicis i finals que com a centres educatius vetllem i cuidem. Així com a EI3 es fa un procés d’adaptació dels infants i un acompanyament a les famílies, és important preveure els processos de tancament en les etapes.

Les escoles i instituts treballem diàriament per acompanyar en els processos de canvi dels infants i famílies. La majoria de centres de primària no tenen continuïtat a l’ESO (fet que, de ben segur, cal reflexionar i potenciar les estructures d’institut-escola com a model a seguir). La part més formal els centres la tenen ja preparada: informes de traspàs, tancament de l’avaluació, informació a les famílies… però hi ha quelcom que va més enllà de l’aspecte formal.

El comiat, un procés important.

És important per les famílies, pels i les docents i molt especialment pels infants, acomiadar-se del centre on ha estat escolaritzada la persona durant tant de temps. Algunes persones que han compartit aula no tornaran a ser companyes, i la majoria de mestres passaran a ser veïns, però mai més docents d’aquells nens i nenes que s’han fet grans.

El comiat és el procés pel qual simbolitzem els millors desitjos cap a les persones que sabem, marxaran del nostre dia a dia per esdevenir cada cop més autònoms. I alhora, és el mecanisme pel qual els estem dient que són persones importants per a nosaltres, que allà serà sempre casa seva i que ens tenen pel que necessitin.

Es pot fer un comiat online de 6è o 4t ESO?

En la meva opinió, no. Les eines tecnològiques ens permeten moltes coses: dialogar, parlar, veure’ns, escoltar, avançar, pactar, treballar, sistematitzar…però alhora deshumanitzen totes aquestes accions perquè manca la proximitat, el tacte, les olors, les sensacions, el so, l’ambient…allò que ens fa persones.

Per això penso que preveure mecanismes de comiat telemàtics o online són del tot un error.

I què podem fer?

Si tenim clar que el procés de tancament és rellevant caldrà buscar mecanismes que ens permetin fer-lo sense perdre aquesta essència. En la meva opinió posposar aquest comiat a un moment on sigui possible és la millor opció, però si no es veu viable, es poden buscar solucions més senzilles que permetin la part humana del comiat. Si la normativa actual (fase 2 als centres reoberts) ens diu que podem estar en grups de 13 alumnes (primària) mantenint distàncies, doncs la imaginació ens pot portar a mecanismes que ajudin a fer un comiat més humà i no tant tecnològic.

I no només parlo de l’alumnat, també caldrà preveure com ho fem amb docents i altres companyes que l’any vinent no estaran al centre. Toca repensar-se i toca ser imaginatius. Per què no?

Leave Comment