Gràcies? Gràcies a qui?

Gràcies

És clar que hem de donar les gràcies. El Departament d’Educació al seu portal de centres així ho fa, amb un missatge dirigit a docents, equips directius, personal d’administració i serveis i resta de personal educatiu. He llegit entrades a blogs de grans docents mediàtiques donant les gràcies a mestres i professorat per la seva gran tasca. I fins i tot algun polític ha volgut donar les gràcies als responsables que van prendre la decisió d’obrir els centres educatius. Realment les gràcies han d’anar a aquestes persones? Jo crec que no.

Els nens i nenes tornen a ser els grans oblidats.

Durant el llarg confinament que vam tenir de març a juny del 2020 els nens i les nenes van ser titllats de grans contagiadors, i els vam tenir tancats a casas dies i dies sense donar-los espais de respir. Van ser els grans oblidats de la pandèmia i van aguantar el tipus com ningú.

Ara hem fet un trimestre on els hem demanat:

· Que no juguin amb la resta de companyes que no formen part del seu grup estable.

· Que portin una mascareta durant tot el dia, exceptuant els moments de menjar. Recordar que els vam dir que dins el seu grup bombolla això previsiblement no seria així, però ja ningú ho recorda.

· Que es facin proves mèdiques a l’escola, sense l’acompanyament de cap familiar.

· Que s’estiguin a casa en cas d’un positiu i a més continuïn treballant telemàticament, amb o sense eines telemàtiques.

· … cal seguir?

Però les gràcies a les persones adultes. Sabeu per què?

Què hem fet d’especial els i les professionals?

Fer la nostra feina. És cert que hem hagut d’assumir tasques que no ens són habituals, com ara vetllar pel manteniment de distàncies, l’ús correcte de les mascaretes o desinfectar espais. Però això no ha estat exclusiu dels equips docents. Hem entès que la nostra professió, atesa la situació actual, necessitava de canvis d’organització i els hem aplicat. Senzill (i complex, és clar).

Conclusió.

Sí. I tant que dono les gràcies. Vull donar les gràcies a totes les nenes i els nens que han estat capaços de fer empatia per la situació d’un company malalt, que han patit l’entelament de les seves ulleres per l’ús de les mascaretes a classe, que no han pogut fer les tasques escolars durant els seus confinament per manca d’eines tecnològiques, que han estat valentes davant de professionals de la salut disfressats i disposats a fer-los una PCR que (sense ser invasiva) els feia plorar els ulls… mil gràcies a totes aquestes persones.

Deixa un comentari