El joc com a eina educativa.

Encara hi ha qui es pregunta si el joc es pot entendre com a eina educativa. Aquest plantejament parteix de la base en què el joc només és lúdic, i no té cap altra vessant que no sigui l’oci i omplir el temps. Però sempre és així?

El joc com a oci.

Certament el joc té una vessant lúdica que és ineludible al joc. En el cas contrari, no estaríem parlant de jugar. Ningú pot concebre un joc que no sigui divertit. Però aquest fet, que pot semblar no important, justament és la peça clau quan volem vincular joc i aprenentatge. La part lúdica ens provocarà un estat d’alerta que permetrà que els nostres sentits es concentrin en l’activitat. Per això, si el joc el convertim en eina educativa, estem aprofitant la motivació de la part lúdica per esdevenir-la motivadora d’aprenentatge.

El joc com a espai de socialització.

L’etapa d’Educació Infantil fa temps que ho diu als quatre vents: el joc és una de les eines de socialització clau. I si l’escola és l’espai de socialització, el joc ha de ser-hi present. Ara bé, qualsevol joc és vàlid?

Aquí el criteri pedagògic dels equips docents ha de tenir un pes important. Els infants jugaran a partir de les propostes que trobin al centre escolar. Si a les aules hi ha trencaclosques i estan a l’avast, és possible que l’infant opti per fer un trencaclosques. Però si aquests estan tancats sota clau i només es poden agafar al permís de la mestra, la barrera que això em suposa pot comportar que trïi una altra opció.

Els jocs que tinguin com a objectiu la socialització han de partir de la mirada educativa: quins valors volem transmetre? El joc triat porta implícits aquests valors? Si volem que siguin infants solidaris, cooperatius, amb capacitat d’escolta, d’expressió… el joc que els oferim compta amb aquests valors i hàbits?

El joc com a eina de construcció d’un mateix: el joc simbòlic.

El joc simbòlic és aquell on la nena o el nen representa la vida adulta per imitació. L’infant acaba esdevenint bomber, astronatuta, botiguer, mestra o infermer. Juguen a metges, a donar classe, a cuidar als nens i nenes petites, a comprar… imitant així el model social actual.

El joc simbòlic ens ha de permetre observar els rols que els infants agafen. S’observen ja de ben petits masclismes existents a la nostra societat i que han impregnat els més petits de les cases. Nens que no volen ser infermers o nenes que no es plantegen ser astronautes perquè són coses de nens o nenes, respectivament. El joc simbòlic ens ha d’ajudar justament a treballar aspectes d’aquesta tipologia, i no només.

A l’aula ens podem trobar infants amb un vocabulari empobrit. Diferents situacions poden portar a que nens i nenes parlin sense fluidesa o riquesa de lèxit. El joc simbòlic pot ser una estratègia on l’infant es relaxi i de manera imitativa introdueixi noms de fruites i verdures, de colors, de monedes, d’accions, hàbits de com demanar les coses, i valors com el respecte, la solidaritat i la comprensió.

Tot això ens ha de permetre que els infants es coneguin més a si mateixos i evolucionin com a éssers socials. Però serà imprescindible el suport, el model, l’ajuda d’un adult que els guïi i els recondueixi en el camí del joc simbòlic justament quan detecti situacions on l’infant expressa valors o emocions que no s’adiuen als objectius de treball.

El joc com a eina d’aprenentatge.

Ja de ben petits el joc ens pot servir com a eina d’aprenentatge. En una altra entrada vam parlar d’un joc de taula que ens podia servir per manipular el concepte de la suma. Igual que aquest exemple, trobem jocs pensats per treballar colors, formes, numeració, quantitats, grafia, lectoescriptura…

Justament aquí és on el joc pren forma com a eina educativa de gran valor. A partir del joc podem treballar capacitats, competències, continguts clau vinculats a àrees diferents, i tot només amb una mirada on el docent sàpiga triar l’objectiu a treballar.

Criteris per triar jocs a l’escola.

Gairebé de tots els jocs es pot seleccionar un objectiu que ens permeti treballar quelcom vinculat a un aprenentatge per a la vida. Quins criteris hauríem de seguir?

· El màxim de “naturals” possible. Existeixen molts materials que la naturalesa ens dona i que els més menuts gaudiran. Sorra, pedres, troncs, fulles… per ells i elles pot ser motiu de joc i per als adults l’excusa per parlar de textures, de colors, de quantitats, de mesura, de capacitats, d’èpoques de l’any, de duresa…

· El màxim de propers possible. El joc ha de ser significatiu. Si un infant ha anat fa poc al metge gairebé segur voldrà tastar algun tipus de joc vinculat a metges.

· On participi l’adult. Els encanta que l’adult jugui i participi del model. El joc permet la participació de l’adult? I quin paper hi fa?

· Valors! El joc ha de tenir valors al darrere. Encara es troben caixes de color rosa i color blau del mateix joc, pensant que uns són de nens i altres de nenes. Hem de ser capaços de trencar aquestes dinàmiques.

I durant el confinament?

Durant el confinament podem ajudar les famílies a triar bons jocs, ja sigui amb nens més petits o bé amb nens i nenes més grans. Recuperar jocs tradicionals (oca, parxís, cartes…), aprendre a jugar als escacs o les dames, o bé passar una estona fent-se el malalt amb els nostres fills i filles, a part d’un moment familiar excel·lent és motiu d’aprenentatge per a ells, i per a nosaltres.

Aquí et deixem una sèrie de recursos educatius.

Leave Comment