Tractament del gènere als textos.

El tractament del gènere als textos ha estat (i encara ho és) motiu de discussió lingüística. El Departament d’Educació, crec que amb bon criteri, ha publicat uns criteris a l’hora de tractar aquest tema en els textos elaborats per tots els estaments que en depenen. Escoles, instituts, llars d’infants i escoles d’idiomes (entre altres) s’hauran d’atènyer a aquestes indicacions.

El tractament del gènere als textos històricament.

Imaginem que estem llegint el Projecte Educatiu de Centre d’una escola. Ens sobtaria llegir una frase com ara “els mestres considerem que l’escola es basa en un sistema democràtic”? La resposta hauria de ser que sí. I per què? Doncs senzillament perquè en un món altament feminitzat (com és el sector de la docència) parlar encara de “els mestres” exclou, de manera intencionada, a la majoria de professionals.

Històricament s’ha tractat el gènere masculí com a inclusiu del femení. En realitat, però, quan es fan servir nomenclatures masculines amb la intenció que siguin generals el que s’està fent és invisibilitzar a més de la meitat de la població, el sector femení. I aquesta denúncia l’hem de dir alta, forta i clara.

Què proposta el Departament d’Educació?

El Departament d’Educació, a l’hora de fer aquestes indicacions sobre el tractament de gènere als textos, promou tres idees per ordre de preferència: optar per referències genèriques, desdoblar el gènere o bé optar pel masculí genèric. Analitzem-les.

1r. Optar per referències genèriques.

El Departament d’Educació promou l’ús de referències genèriques que realment sí són inclusives. Utilitzar mots com claustre, comunitat educativa, famílies, alumnat, professorat, grup d’añumnes, altres persones, infants… donen idea d’un llenguatge realment inclusiu i no discriminatori a cap gènere. Fins i tot l’ús d’estructures impersonals (“qui no passi la prova…”) es considerarien dins d’aquestes opcions.

2n. Desdoblar el gènere.

En aquest cas caldrà indicar el doble gènere (masculí i femení) tant d’articles com de noms i adjectius (si és possible). Caldrà parlar de “el director o la directora…” o de “el o la cap d’estudis…”. Aquí visibilitzem i fem partícep al lector/a del doble gènere.

3r. Ús del masculí genèric.

Aquest ús només és comprensible quan l’arrel de les paraules en masculí i femení no es diferencien. Així, es podria parlar de “els fisioterapeutes” o de “els mestres”, però no de “els pares” perquè caldria indicar també “les mares”.

Amb tot, i des del meu punt de vista, hauria de ser una opció a no considerar en cap escrit perquè entre les dues opcions primeres en tenim més que suficient per donar resposta a un escrit tractat amb visió de gènere.

Conclusions.

Estem, per sort, en un moment on la societat occidental ha vist la importància de la participació en termes d’equitat (que no d’igualtat) de la dona. Cal fer visible aquesta participació i els textos escrits en són un més dels espais on treballar-ho. Siguem curosos i curoses, en sortirem guanyant tothom.

Accés al document editat pel Departament d’Educació.

Leave Comment