Treballem per competències?

Moltes escoles i instituts, per no dir tots, diuen que treballen per competències. Acompanyen aquesta frase de paraules com aprenentatge significatiu, competencial, proper, enriquidor, individualitzat, valuós, natural,…

Intentem posar una mica de llum en tot el debat creat entorn l’aprenentatge competencial.

Aprenentatge competencial vs què?

En primer lloc cal dir que els infants no “treballen” en el concepte estricte de la paraula. El treball és l’esforç i la dedicació de temps a canvi de diners. En tot cas el què els infants faran serà “aprendre”, i llavors cal definir que parlem d’aprenentatge competencial i no de treball competencial.

Fet aquest petit aclariment, ara podem passar a veure què entenem per aprenentatge competencial. Una de les moltes definicions seria aquell aprenentatge que comportarà que la persona esdevingui crítica, autònoma i capaç. És a dir, un aprenentatge que li permeti traspassar allò après a qualsevol altra situació i li sigui d’utilitat.

Posem un exemple. Un aprenentatge competencial podria ser, perfectament, la resolució de problemes matemàtics. En aquest procediment l’infant posa en joc els conceptes de quantitat, de mesura, de grafisme, de relació, d’algoritmes, de lògica, de raonament, de comprensió lectora, d’expressió oral,… Totes aquestes capacitats i conceptes seran transmisibles a altres situacions, com ara anar a comprar, demanar un pressupost o planificar una sortida (en el fons tot situacions problemàtiques a solucionar a partir de les matemàtiques).

Però si sempre hem fet problemes matemàtics a l’escola, llavors què ha canviat?

L’aprenentatge tradicional.

L’objectiu darrer de l’aprenentatge tradicional era el resultat, que la persona donés correctament el número final. I òbviament, sense sortir-se’n de les indicacions de format que el docent de torn hagués cregut convenient. Així doncs, el gran canvi de l’aprenentatge tradicional versus l’aprenentatge competencial és l’objectiu mateix de l’aprenentatge.

Què pretenem amb aquella activitat? Què volem aconseguir? Si el nostre objectiu és que l’infant sigui capaç de resoldre qualsevol problema matemàtic que es pugui trobar al llarg de la seva vida hem de dotar-lo d’eines de cerca de continguts, de capacitat de treball en equip, de presa de decisions, de raonament lògic, d’expressió oral, de resolució d’algoritmes i de continguts de mesura, capacitat, geometria… Ser capaç de repetir memorísticament els tipus d’angles, de triangles o de rectangles, o bé de cantar les taules de mulitplicar, no asseguren aquest tipus d’aprenentatge.

I què hem d’aprendre, doncs?

A llegir, a escriure, a interpretar, a expressar-se, a relacionar-se, a treballar en equip, a cooperar, a ser solidari, a tenir valors respecte la sostenibilitat, la igualtat, la democràcia, a sumar, a restar, a multiplicar, a dividir…

I què no hem d’aprendre?

Hem destinat molt temps a aprenentatges inútils en l’educació obligatòria com ara els tipus d’adverbis, les classificacions dels angles o l’anàlisi morfosintàctic de les frases. Allò que jo sempre dic que “ni per guanyar al Trivial m’ha servit”.

Si voleu aprofundir podeu continuar llegint altres entrades o bé consultar l’apartat de currículum de la XTEC.

Leave Comment